L’any 1836, Santiago Lluís Dupuy de Lomé (1818-1881) va passar a ser propietari d’una fàbrica de filatura de seda establida a Patraix, com a continuació de la tradició familiar. La seua major aportació va ser la introducció, aqueix mateix any, de la primera màquina de vapor aplicada a la sedería, sent el pioner a Patraix, a València, i a l’Estat. Aquesta innovació en la indústria li va merèixer una medalla d’or i el nomenament de soci de mèrit per la Reial Societat Econòmica d’Amics del País.
En l’entrada d’aigua de la sèquia de Favara a aquesta fàbrica hi havia una reixa per a evitar que passaren herbes, troncs, i altres desaprofitaments que pogueren circular. Aquesta reixa era netejada periòdicament pels agricultors perquè no s’obstruïa, i la sèquia inundara els seus propis camps.
En aquesta fàbrica van estar emprats al voltant de tres-cents operaris, la majoria dones procedents de Picanya i Paiporta, més unes cinquanta que procedien de Sogorb. Segons expliquen, les empleades d’aquesta fàbrica embolicaven el mocador en què estaven els ous dels cucs dins d’un altre que es col·locaven al pit per a donar-los més calor i accelerar el naixement. Sembla que aquests ous provenien de l’Extrem Orient i eren distribuïts entre els llauradors segons la quantitat de moreres que tinguera cadascun.
