L’Associació Veïnal Patraix recolza la convocatòria de la Marxa Europea pels drets de les persones refugiades que se celebrarà el 27 de febrer a València, així com en la resta de ciutats europees, per a exigir als governs implicats que se’ls concedisca a aquestes persones passatges segurs en el seu èxode cap a llocs lluires de guerres.
Llig ací el manifest:
Marxa Europea pels drets de les persones refugiades
Valencia 27 de febrer de 2016
La Unió Europea ha rebut en 2.015 més d’un milió d’éssers humans que fugen de guerres i conflictes de països com Síria, Afganistan i d’Iraq. Són persones que en els seus països estan sent bombardejats per Exèrcits propis, Estat Islàmic, per Exèrcits d’alguns països de la mateixa Europa…. el Balanç de morts és escàndols, és necessari denunciar que uns quants dels conflictes han sigut iniciats en el seu dia amb el suport explícit de potències europees, EEUU, etc, La solució a aquests conflictes s’ha de fer amb una visió internacional el més consensuada i que els països en conflicte busquen eixides democràtiques i sense pressions ni politiques, ni militars. Les persones tenen dret a sol·licitar refugi en un lloc segur, lluny de les bombes, la destrucció i la mort
L’article 14.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans determina: “En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil, i a gaudir d’ell, en qualsevol país”.
No es tracta de caritat, es tracta de fer justícia. Es tracta que Europa complisca amb el seu compromís i les seues obligacions. I el no fer-ho, com fins ara, la converteix en culpable i podria estar cometent un delicte per manca d’assistència d’auxili
El viatge que emprenen aquestes persones a la recerca de refugi fins a arribar a la Unió Europea és insegur i temerari. Fugen i escapen de l’horror i la mort deixant enrere records, amics, pertinences i tota una vida, iniciant un trajecte extremadament perillós on es troben amb la fam, la set, els maltractaments, violacions, tortura i por, deixant molts d’ells, la seua vida en l’intent. I quan, superant aquestes dificultats i aconsegueixen arribar a Europa, tampoc llavors estan segurs. En lloc d’una benvinguda, es troben desprotegits, abandonats, aïllats, amb una Europa impenetrable que no els mira als ulls, perquè no vol reconèixer-se en ells. Millor ignorar-los, tancar-los el pas i que segueixin sent allà on se’ls freni, una massa sense nom.
A l’estat Turc, s’agreuja el problema, s’està patint una doble barbàrie, dins de les seues fronteres, l’aniquilació del poble Kurd per part del govern turc, unit a les persones que demanen asil i han de fer front a contrabandistes i traficants de persones, que els lliuren armilles salvavides falsos i els embarquen en precaris embarcacions, sense ningú expert en navegació. La conseqüència d’això són xifres (conegudes ) macabres com les més de 3.700 persones que van morir l’any passat a la Mediterrània; les més de 300 persones mortes al gener de 2.016 i els més de 10.000 menors que han desaparegut tot just arribar a Europa. Des de la mort del petit Aylan (aquest petit al qual el vam posar nom i plorem), més de 70 menors han mort ofegats al mar.
Les persones que aconsegueixen arribar vives a les costes europees, principalment a Grècia, són diàriament protagonistes de situacions dramàtiques, com la d’una mare donant a un voluntari el seu nadó de tres mesos completament mullat perquè ella ja no és capaç de fer-ho, terroritzada i exhausta després de la travessia pel Egeu.
Aquesta situació ha de parar.
Europa ha de proporcionar un passatge segur. No podem seguir assistint a aquesta barbàrie, hem de parar-la.
Europa i l’estat espanyol poden ajudar les persones que fugen de la guerra, no és un “problema grec”. És de tots i totes. Ens afecta a tots i totes. Com és possible que el govern de Rajoy impedisca exercir l’asil a determinades “autonomies”, (emparant-se en una qüestió competencial) que s’han interessat, com Catalunya, el País Valencià… , malgrat estes haurien de pressionar mes, per tant eixim mes fermesa per les nostres administracions cap el govern de l’estat., la vida és allò prioritari, sobretot davant la impassibilitat del Govern del PP. Exigim que complisca els seus compromisos i de manera totalment generosa. Cal que cada nacionalitat puga decidir, sobretot en el terreny humanitari quan es tracta que no es vulneren els drets humans. No hem d’oblidar que des de l’estat Espanyol, històricament a generat onades de refugiats en els seus conflictes interns cap a Europa , el continent americà….etc.
Aquesta miserable Europa que contempla l’èxode horroritzat d’aquestes persones, hauria de ser solidària davant el seu patiment i complir amb els acords internacionals i els compromisos derivats de la signatura dels Drets Humans.
Ajudem entre tots a donar la benvinguda a aquests éssers humans com es mereixen.
Exigim que els governs treballen per aturar guerres i conflictes.
Exigim passatges segurs ja, per als refugiats i migrants.
A Grècia, a l’estat espanyol i en cada un dels països que conformen Europa.
Ni un dia més sense passatges segurs.