El dijous 10 de desembre a les 19.30 h. com a acte de clausura de l’exposició sobre la torre campanari de l’Església de Patraix, tindrà lloc una xarrada en el local de l’Associació a càrrec d’Andrés Goerlich Lledó.
La “Fundació Goerlich” va ser creada en 1964 per l’Arquitecte Javier Goerlich i la seua esposa Trinidad Miquel Domingo, a fi de crear un premi anual de pintura sobre la temàtica de paisatge urbà i racons de València condemnats a desaparèixer a causa de les reformes urbanes. Posteriorment i després de la defunció en 1972 de l’Arquitecte Goerlich, la Fundació es dedica no solament a la catalogació i divulgació de la seua obra, sinó també a la dels diversos arquitectes i artistes que durant l’últim segle han anat configurant la València moderna. Per a aquesta fi, la Fundació té una activa pàgina en Facebook on diàriament publiquen diversos àlbums i enllaços amb fotografies actuals i històriques que ens donen a conèixer diversos aspectes de l’evolució de la ciutat i igualment conviden a la reflexió. La Fundació organitza rutes i visites guiades per a conèixer algunes de les obres arquitectòniques i urbanístiques que li devem a Javier Goerlich, també organitza i participa en conferències i taules redones sobre aquests aspectes i la defensa del Patrimoni Històric-Artístic de la ciutat, en el qual també s’ocupa de la divulgació i foment de la conservació de l’arquitectura del moviment modern.
A Goerlich li devem desenes de reformes urbanístiques de la ciutat, com l’actual configuració de la Plaça de l’Ajuntament, l’obertura de l’Avinguda de María Cristina, obertura del carrer Poeta Querol, alguns dels trams de l’Avinguda de l’Oest i l’obertura i urbanització de l’Avinguda del Cid, juntament amb l’alineació de carrers com Sant Vicent o Ribera. Alguns dels edificis més emblemàtics de València van ser projectats per Javier Goerlich, com el Banc de València, l’edifici Balanzá, alguns en la Plaça de l’Ajuntament i l’Avinguda de l’Oest, així com el Mercat d’Abastos, el de Russafa i centenars d’habitatges socials per tota la ciutat com el “Grup Indústria”, “Federico Maig”, “Alboraia”, “Santa Rosa” i punts altres.
Desgraciadament alguns dels projectes més representatius van ser derrocats com l’antic Club Nàutic de València o la Plataforma elevada i Mercat de Flors de la Plaça de l’Ajuntament, popularment coneguda com “la Tortada”. En aquest moment alguns dels seus edificis més representatius corren seriós risc de ruïna, tenint en compte de l’abandó al que els tenen sotmesos els seus propietaris, com la “Antiga Residència d’Estudiants Lluis Vives” en l’Avinguda de Blasco Ibáñez propietat de la Universitat de València, l’elegant i afrancesat “Edifici Niederleytner” en Pascual i Genís cantonada Martínez Cubells o el racionalista edifici de “l’Hotel Londres” en la Plaça de l’Ajuntament cantonada Barcelonina, tots dos propietat d’entitats bancàries. En Patraix va projectar la Torre-Campanar juntament amb l’ampliació i reforma de l’Església, al marge d’altres edificis destinats a habitatge.